"MATA EL PROBLEMA QUAN ÉS PETIT"

"MATA EL PROBLEMA QUAN ÉS PETIT"

“El meu pare tenia l'hàbit de matinar. Al matí baixava a la cuina, s'asseia i es prenia un cafè abans que la resta de la família es despertés. Solia dir que aquest era el moment del dia en el qual pensava. El seu moment de solitud. I qualsevol que fos el problema, gran o petit, para quan els altres es despertaven, ell ja havia reflexionat sobre el problema fins que ja no era tal, sinó una tasca més que havia de realitzar.” Harold Robbins, Memòries d'un altre dia.


La capacitat de resoldre problemes és una de les qualitats més sol·licitades en els anuncis de treball, perquè està relacionada directament amb la possibilitat d'aconseguir un rendiment excel·lent.
No es tracta d'una competència tècnica, no es refereix a la capacitat d'una persona de resoldre situacions relacionades amb una matèria específica de la qual sigui expert. En termes generals el solucionar els problemes es pot definir com l'art de resoldre els problemes, bé siguin de naturalesa personal, interpersonal o de les organitzacions, mitjançant la utilització de tàctiques i tècniques de màxima eficàcia (solució del problema) i eficiència (relació temps i esforç).
Es tracta, doncs, d'una competència transversal, útil en els diferents àmbits de treball a més d'en la vida privada. Cadascun de nosaltres està sotmès contínuament a prova en el nostre dia a dia; i la qualitat de la nostra vida depèn de la manera en què afrontem els problemes que trobem en el nostre camí, de la nostra capacitat de transformar-los, com fa el pare de Robbins en la cita, en tasques a realitzar.

Quins són les regles per ser un bon SOLUCIONADOR DE PROBLEMES?

REGLA 1

MATA EL MONSTRE QUAN ÉS PETIT

A ningú li agrada enfrontar-se als problemes i per aquest motiu, les persones no només posposen fins a l'infinit la solució, com si esperessin temps millors, sinó que en alguns casos fins a fingeixen no veure'ls. La realitat és que són molt rars els casos en què un problema es resol per si mateix.

I com més es fingeix que no existeix el problema o es posposa la seva solució, més creix el monstre i correm el risc que ens aixafi.
Per això la primer regla del solucionador de problemes és “mata el monstre quan és petit”, és a dir, si tinc un problema haig d'afrontar-ho de seguida.

La primera regla del solucionador de problemes, és, doncs, l'identificar i definir el problema.

En les empreses aquesta fase estratègica correspon especialment als líders. En la vida diària la capacitat de mirar de front la realitat i reconèixer la presència del monstre, encara que sigui petit, és una qualitat típica de qui és capdavantera de si mateix.
El líder ha de desenvolupar la capacitat d'identificar les més mínims senyals que indiquin l'existència d'un problema i al mateix temps tenir la determinació de voler enfrontar-se a ell.

REGLA 2

ACCEDEIX A UN NIVELL DE PENSAMENT SUPERIOR

“Els nostres problemes no poden ser resolts en el mateix nivell de pensament en el qual han estat generats” Albert Einstein

Si tenim un problema la solució del qual som incapaços de trobar, continuar utilitzant els mateixos esquemes de pensament que s'han mostrat insuficients no ens servirà per desbloquejar la situació. Per sortir del problema és necessari veure alguna cosa que encara no hem tingut en compte, obrir la ment a possibilitats que encara no hem explorat, impulsant el nostre pensament des d'un nivell en el qual és incapaç de resoldre el problema fins a un altre més elevat en el qual estigui en situació de comprendre la solució.

Podem representar-nos el creixement personal, la nostra evolució mental, emocional i espiritual com una sèrie de “anells” superposats que es dirigeixen d'a baix cap amunt.

Com més creixem, aprenent de l'experiència, desenvolupant una major consciència, expandint el nostre pensament, més ascendim cap als anells superiors, des dels quals tenim una visió diferent de la situació; com un escalador que des del cim de la muntanya pot gaudir d'un panorama més ampli.

Tots recordem, per exemple, conflictes en la nostra adolescència que en aquell moment consideràvem gairebé de “vida o mort” i que vists ara amb els nostres ulls d'adults, ens fan poc més que somriure.

El que Einstein ens suggereix és principalment el ressituar el nostre focus.